Hugoenea

Josep Checa

Josep Checa (Caldes de Montbui 1962) és una persona corrent, tímid i poc xerraire. Viu el dia a dia sempre capficat per la feina i la família. Estima intensament a la seva dona i als seus tres fills. L’entristeix la sort del pòsit legat pels seus ancestres; el continent i el contingut de la llengua catalana. L’entristeix saber-se d’un poble sodomitzat i diluït. És ramader i poeta, o poeta i ramader. Les dues coses li són originaries de mena. Defuig l’enclaustrament intel·lectual i pren el pols a la vida a través de la natura i la gent que es va trobant arreu. De jove va ésser emprenedor i un xic aventurer i mai no s’ha establer en un lloc per a tota la vida. Ha llegit molt i ha treballat tantes hores que creu just poder jubilar-se amb cinquanta anys, la qual cosa, ara per ara, és una utopia més. Això d’escriure, de moment, no té data de caducitat. A través dels escriptors del nostre país, va voler donar a conèixer una cultura mil·lenària que sobreviu gràcies a un miracle, per això fou creador del Versosbisaura i del Casserres Poètic, conjunt anual d’actes relacionats amb la literatura catalana, com ara xerrades, música, recitals poètics i presentacions de llibres. Tot dins els fascinats paratges del Bisaura i de les Guilleries. Vol puntualitzar que en guarda un immillorable record. De tots els llibres que li han publicat, considera sempre el darrer com el millor. La rima mai no l’acompanya i utilitza en mesura la mètrica. El ritme, diu, és dins cada poema, com es percep dins de cada cosa, de cada sentiment, de cada paisatge. Escriure el que viu i sent és, per a ell, el més important. Sempre preval el sentit a través de les emocions. Sosté que la contenció, en poesia, és una virtut. I en la vida també. Fa temps que habita entre un grapat d’individus irreductibles a la “Gàl·lia” (Osona): al Lluçanès, al Bisaura, a la Plana, on, a vegades, li sembla tot el seu país. No obstant, és originari del Vallès Oriental i entre els carrers de Caldes de Montbui hi guarda els pares, la infantesa i part de la seva joventut. Tot sovint hi torna i s’hi troba bé.

Curriculuma: jaitsi

Lagina: jaitsi

Prentsa dosierra: jaitsi

Prentsa dosierra: jaitsi

Prentsa dosierra: jaitsi

Pasaiariaren oparia: jaitsi

Atzera